Cinc bones pel·lícules amb perspectiva LGTBI+ (disponibles a plataformes digitals)

0
2
El cinema, com a dispositiu artístic, és un gran generador d'ideologia. Durant moltes dècades s'ha configurat com a baluard audiovisual d'un seguit de codis basats en el masclisme, l'homofòbia, la transfòbia i el racisme. De ben segur que no ens costaria massa esforç trobar-ne aquest tipus de contingut entre els títols de totes les dècades i de tots els països del món. Afortunadament, a mesura que els col·lectius en defensa dels drets LGTBI+ han alçat cada cop més fort la seva veu, el contingut que s'ha anat generant, lluny de cap ideal, cada cop abandona més aquests vells i violents paradigmes per a abraçar aquests nous discursos. Més enllà del rentat de cara al que els grans monstres de la indústria i coorporacions cinematogràfiques es sotmeten cap als i les seves consumidores, avui a La Guitza recuperem cinc títols que aborden la qüestió LGTBI+ de maneres potents, atractives i genuïnes i que, a més, en podeu gaudir a les plataformes digitals.

Billy Elliot (Stephan Daldry, Regne Unit, 2000)

Qui no ha vist encara aquesta meravellosa pel·lícula? Tot i que no es tracta l’homosexualitat de manera directa i oberta, “Billy Elliot” és un film sobre l’encaix dins una família i una societat conservadora de tots aquells tipus de masculinitat que, des d’una avançada edat, s’escapen de l’imperatiu hegemònic i no els queda més que resistir els embats de la repressió del seu entorn per a reafirmar-se en la seva mera existència. Interessant aportació contextual en situar-se a les vagues mineres de mitjans de la dècada dels ’80, que ens donen l’oportunitat de veure com per molt que una persona secundi els interessos i manifestacions de la classe obrera, pot estar exercint l’homofòbia cap al seu voltant.
Disponible a Movistar+ i Amazon Prime Video

Pride (Matthew Warchus, Regne Unit, 2014)

Precisament aquesta pel·lícula posa síntesi a la problemàtica sorgida anteriorment. Basada en fets reals, “Pride” explica com, enmig de les cruentes vagues mineres, el Sindicat Nacional de Miners va rebutjar els fons que havien recollit activistes gais i lèsbiques durant la manifestació de l’Orgull a Londres. Aquestxs, lluny de donar-se per vençudes, es presenten a un petit poble miner de Gal·les a mostrar la seva solidaritat amb els obrers en vaga. El que passa a partir d’aquí és una meravella. “Pride” reivindica el que el feminisme porta abanderant des de ja fa una colla d’anys: la interseccionalitat de les lluites i la unió, des de totes les causes, enfront de un gran enemic comú que, en aquest cas, és el conservadorisme de l’era Tatcher.
Disponible a Filmin

Una Jornada Particular (Ettore Scola, Itàlia, 1977)

És 6 de maig de l’any 1938 i Hitler visita a Mussolini, omplint l’espai públic de fidels que no deixen perdre l’ocasió de presenciar tal històric esdeveniment. Per contra, Antonietta (meravellosa Sophia Loren) es queda a casa treballant fins que l’atzar el creua amb el seu veí Gabriele (meravellós Marcello Mastronianni). Ella es presenta com una “modèlica” esposa conservadora del règim i ell com un comunista homosexual i subversiu. Tot i el rebuig mutu inicial, acabaran acostant posicions (com a la pel·lícula anterior) al comprovar que les violències que sobre les seves identitats s’exerceixen no són més que diferents tentacles d’un mateix monstre: un heteropatriarcat que assumeix la seva magnanimitat en l’Estat feixista.
Disponible a Filmin i Amazon Prime Video

Retrato de una Mujer en Llamas (Céline Sciamma, França, 2019)

El principal atractiu de la pel·lícula de Sciamma és el de poder imaginar el desenvolupament d’una trama romàntica lèsbica al bell mig de la França rococó de mitjans del segle XVIII. La manera en què ens enamorem i estimem no deixa de ser una construcció social més i l’amor cortesà que investiga “Retrato de una Mujer en Llamas” es mou entre l’intens i aclaparador foc del romanç i la impossibilitat de revelar-lo i viure’l públicament. Pel·lícula altament recomanable, amb un meravellós guió i una atractiva posada en escena.
Disponible a Movistar+

Una Mujer Fantástica (Sebastián Lelio, Xile, 2017)

Si els prejudicis i l’assetjament que recauen sobre les viudes que hereten després de la mort de marits poderosos és una realitat, aquesta encara es veu més agreujada quan es tracta d’una dona trans. “Una Mujer Fantàstica” va aconseguir el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 2017 i, a través de la seva actriu Daniela Vega, va ajudar a donar visibilitat al col·lectiu trans dins el món de la interpretació i del cinema en general, mostrant un camí de resistències per a reivindicar la mera existència.
Disponible a Filmin

Article anterior“El Ventre del Mar” d’Agustí Villaronga s’ho emporta tot (Palmarès 24 Festival de Màlaga)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí