Manifest La Guitza

Hem vingut a molestar

La Guitza és la crítica crítica

“Crítica” com a substantiu ja que NO considerem les creacions artístiques (especialment el cinema i les actualment exitoses sèries de TV) com a obres aïllades, hermètiques i tancades en si mateixes. Al contrari, s’insisteix en que tota manifestació cultural parteix d’unes condicions materials que en possibiliten (o impedeixen) la seva producció i difusió. Però, alhora, quan l’obra és finita i es desprèn de l’artista o la indústria, retorna a la societat amb uns nous codis i missatges que aquesta interpreta, assimila o discuteix, creant així un nou imaginari que rodeja l’obra. La Guitza és un espai de reflexió que es situa just enmig d’aquest diàleg bidireccional entre l’obra i la societat, auxiliant-se en disciplines més enllà del mer fet artístic, com l’antropologia, la filosofia o la història.

Alhora, crítica com a adjectiu ja que de res serveix fer aquest exercici reflexiu si és des de insulses perspectives blanquejadores o sensacionalistes, que no aportin més que meres consideracions biogràfiques o formals, com molts (o la majoria) de portals de crítica (no crítica) tendeixen a fer, sense entrar en profunditat en determinades qüestions, afanyats a dirigir-se a un públic generalista.

D’aquesta manera, La Guitza opta per unes eines radicals d’anàlisi. Tot i no adscriure’s en una línia ideològica tancada, pren com a seves un seguit de perspectives crítiques. La primera d’elles és el materialisme històric, que ens acosta a l’anticapitalisme i la seva conseqüència lògica: l’antifeixisme. Alhora, La Guitza considera imprescindible incloure la perspectiva de gènere a la crítica, essent permeable a les sensibilitats que aporten els diferents feminismes. En el seu qüestionament de tota forma de poder, també tracta d’incloure l’òptica decolonial i els principis propis de l’antiracisme a l’anàlisi. Això ens porta al darrer punt: la destrucció del centralisme i la defensa de la llibertat de tots els pobles i cultures del món. És així com La Guitza és i serà en català, rebutjant la tendència de nombrosos espais a optar per llengües més majoritàries per a poder augmentar la seva quota de seguidorxs.

La Guitza és, per últim, un espai obert a tothom qui vulgui aportar, en construcció (ja que espera guanyar forma i regularitat amb el temps i la pràctica) i deconstrucció alhora (obert a una revisió constant segons el temps evolucioni les idees). La Guitza és, també, un portal no professional, pel que no posseeix tots els mitjans necessaris per a publicar amb total regularitat i rigor, conscient de les seves pròpies limitacions. Però, per damunt de tot, La Guitza és molta il·lusió per a crear i acostar aquests espais comunitaris de reflexió entre la societat i l’Art, fent xarxa entre totes les persones enamorades d’aquestes disciplines artístiques i fonamentant l’esperit crític, base per a rebutjar convertir-nos en merxs consumidorxs passivxs de cultura.

L’Art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma.

Bertold Brecht