Novetats i avançaments de L’Alternativa: 28è Festival de Cinema Independent de Barcelona.

0
69

El passat Cap d’Any tothom va viure amb il·lusió no només el venciment d’un any nefast sinó la il·lusió que, el que entrava, en el qual encara ens trobem, fos radicalment diferent o, almenys, semblant als precedents. Per uns quants mesos semblava que tan sols es tractava d’un miratge, però notícies com la que portem avui demostren el contrari i carreguen d’optimisme. El Festival de Cinema Independent de Barcelona “L’Alternativa” va ser un dels certàmens que va “caure” l’any passat i va haver de renunciar, a últim moment i per culpa de les canviants restriccions sanitàries, al seu format presencial oferint tan sols l’oferta online a través de la plataforma de streaming FILMIN. Malgrat això, vam tenir l’oportunitat de gaudir de pel·lícules d’enorme qualitat, d’entre les quals en destaquem “La Mami” de Laura Herrero Garvín (que es va valdre amb el Premi Nacional) i “El Año del Descubrimiento” de Luis López Carrasco (premi Don Quijote).

Dèiem que ens n’alegràvem ja que L’Alternativa enguany recupera el desitjat format presencial, però com d’altres festivals germans (com el mateix D’A Film Fest), no renuncia pas a hibridar-lo amb la proposta online. Torna doncs, el cinema a Barcelona. I no només tornen les grans propostes amb les quals la gran Indústria pretén recuperar el ritme i les pèrdues ocasionades per l’aturada pandèmica, sinó que és aquí de nou el cinema alternatiu, aquell realitzat als marges, amb la clara aposta que el festival manté per la “independència creativa, el risc i la reflexió”. El festival, que ja suma la 28a edició, ja té data de celebració: en podrem gaudir entre el 15 de novembre i el 5 de desembre (si cap sisena onada o cap variant épsilon trastoca el panorama). Per a fer-ho, el Festival seguirà amb l’aposta d’arrelament a la xarxa d’espais culturals, socials i acadèmics de la ciutat de Barcelona (des del cinema Zumzeig al Maldà, passant pel CCCB i la Filmoteca). A l’espera dels títols que ompliran les seccions a concurs, de moment n’han transcendit els noms dels i les tres cineastes que integraran la nova secció “Satèl·lits”: Oskar Alegria, Manuel Muñoz Rivas i Clara Simón. Són tres personalitats amb una trajectòria ja consolidada i que ja han tingut alguna vinculació prèvia amb el Festival i que ara organitzaran, dins l’esmentada secció, un seguit de projeccions comentades d’obres que han influït en la construcció de la seva poètica audiovisual, alhora que un seguit d’interessants seminaris i masterclasses. Repassarem doncs, breument, la informació que l’organització ha fet transcendir.

El director navarrès Oskar Alegria recupera, a través de la Filmoteca de Catalunya, els films que ja s’havien pogut veure en edicions prèvies de L’Alternativa: “Emak Bakia baita” (2012) i “Zumiriki” (2019), a banda de nombrosos curtmetratges. A més, ha seleccionat a la seva playlist particular tres títols amb un denominador comú -l’experimentació- que també s’inclouen dins la programació. Estem parlant de “El Otro Día” (Ignació Agüero, 2012), “Les Films rêvés” (Eric Pauwels, 2010) i “Intimidades de Shakespeare y Victor Hugo” (Yulene Olaizola, 2008). A banda, L’Alternativa també fomenta el seu vessant didàctic i, aquest cop en col·laboració amb l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB), programa el seu seminari “El temps de les portes”, en favor de la llibertat creativa a l’hora de treballar (sense fórmules) en el cinema.

Manuel Muñoz Rivas serà l’encarregat d’aportar la seva experiència, ja no només com a director, sinó també fruit de la seva experiència dins l’univers del muntatge. O, més ben dit, com treballar des d’aquesta doble condició. Presentarà el seu llargmetratge “El Mar nos Mira de Lejos” (2012), però també importarà dos importants títols d’autors que, com ell, treballen des d’aquest doble vessant professional: “Close-Up” (Abbas Kiarostami, 1990) i “Belovy” (Viktor Kossakovsky, 1992), dos cineastes molt pròxims al documental. Muñoz Rivas també participarà de la part pedagògica del certamen, aquest cop enfocada directament al “gremi” a través de l’Associació de Muntadores i Muntadors Audiovisuals de Catalunya (AMAAC) on impartirà una masterclass que reflexionarà al voltant del diàleg entre “realitat” i “procés creatiu”.

Per acabar, la nostra estimada Carla Simón. La directora ens va enamorar amb el seu primer llargmetratge “Estiu 1993” (2017), que li va valdre nombrosos premis, i actualment treballa en la seva segona pel·lícula “Alcarràs”. A L’Alternativa, però, hi serà projectant els seus primers curts: “Women” (2009), “Lipstick” (2013) i “Las pequeñas coses” (2015). A banda presentarà un seguit d’obres, tals com “Ponette” (Jacques Doillon, 1996) i “Jouer Ponette (Jeanne Crépau, 2007), que han influït a l’autora pel que fa a la direcció amb infants, tema del qual també en realitzarà una masterclass.

A banda, el Festival de Cinema Independent de Barcelona ja ha anunciat alguns dels títols i actes que conformen el seu vessant més social o comunitari. Per una banda, a través “l’Alternativa Hall”, podrem apreciar la tasca que la Selva Coop ha realitzat amb menors tutelats en forma de dos curtmetratges. Per altra banda, en commemoració pels 50 anys de Metges Sense Fronteres, s’ha anunciat que es projectarà “Stop Filming Us”, el documental de Joris Postema, on es reflexiona sobre l’ús i abús que, sovint, els privilegiats cineastes documentals occidentals duen a terme de realitats extremes en països perifèrics i quina implicació té aquesta activitat audiovisual en ells. El programa “EnfocaH” dels propis Metges Sense Fronteres juntament amb el CCCB i la Fundació Photografic Social Vision dinamitzaran l’acte. A banda, l’Alternativa també reserva el degut espai de trobada entre professional del sector i les masterclass i plataformes de difusió i pitching habituals. Podeu consultar-ho, igual que la resta de detalls d’aquest primer avançament, al seu web.

A l’espera que aquest octubre transcendeixin els títols que integraran les diferents seccions, no podem fer més que acumular les ganes que arribi el 15 de novembre i torni, per fi de manera presencial, el Festival de Cinema Independent de Barcelona “L’Alternativa”. I és que els noms, títols i projectes amb els quals ens ha obsequiat aquest primer avançament donen a entreveure una edició més que interessant, una més de les quasi tres dècades de feina anual d’un Festival que porta a la capital catalana un excel·lent cinema que creix i viu als marges, lliure, sublim, indomable i sempre sorprenent, com la naturalesa a la qual apel·la l’espot d’enguany i amb la que hem recuperat cert contacte en un seguit de confinaments que ens ha expulsat de les sales i ens ha llençat als boscos, muntanyes, parcs i jardins. Ara, però, és moment que la vida torni als cinemes.

Article anteriorRessenyes breus Festival de San Sebastián (PART I)
Article següentRessenyes breus Festival de San Sebastián (PART II)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí