Quan la excepció marca el camí (Anàlisi Oscars 2021)

0
4
Frances McDormand i Chloé Zhao
Poques pel·lícules i mancades de grans títols, gran presència asiàtica, assatjament de les plataformes streaming, avantguarda i trencament estilístic, reivindicació i disturbis antirracistes i feministes com a teló de fons. Tot això en una gala amb menys públic que mai, encabida en una antiga estació de ferrocarril, tot un símbol del moviment i el progrés als Estats Units d'Amèrica. Potser el que havia de ser un esdeveniment excepcional està marcant les pautes que impulsen al cinema cap al futur. 
Frances McDormand i Chloé Zhao, les dues triomfadores de la nit.

La Nova Normalitat?

La cerimònia dels Premis Oscar, celebrada aquesta passada nit a la Union Station de Los Angeles, ha tingut moltes particularitats sense precedents en els guardons de l’Acadèmia. Primer la seva data, uns dos mesos després de l’habitual, fet que tan sols havia ocorregut en cas d’atemptat o catàstrofe natural. Però és que si mirem enrere, podem considerar tota una sort que s’hagi pogut dur a terme (gràcies, en part, al reduït format) després d’una llarga i cruenta pandèmia que, a banda de cobrar-se milions de vides, ha esmicolat una mica més una ja agònica indústria cinematogràfica.

Un any de reptes


Aquest factor es veu reflectit en la poca qualitat i diversitat general dels films. Va haver-hi un moment en el que semblava que qui trauria més avantatge d’aquesta feblesa seria la plataforma Netflix que, després de fer-se amb les millors quotes de popularitat i facturació, s’entesta en rebre també el reconeixement artístic de la crítica. La seva aposta principal era “Mank”, la pel·lícula que més nominacions acumulava.

Aquesta història de resurrecció dels grans noms de poderosos homes blancs de l’edat d’or de Hollywood ha quedat en un fiasco total (amb només dues estatuetes tècniques, gràcies de la seva costosa producció) i els aplaudiments han acabat sonant cap a un tipus de cinema perifèric, en femení, social i manierista.

L’èxit de “Nomadland”


La gran triomfadora d’aquesta nit ha estat, sens dubte, “Nomadland”. El seu èxit involucra moltes lectures (que es tractaran en un altre article en uns dies!) però evidencien certa permeabilitat d’una sensibilitat més compromesa per part de l’Acadèmia. Alhora, el reconeixent cap a Chloé Zhao, involucrada en un depurat exercici artístic (antítesis del classicisme comercial habitual) l’ha portat a ser la segona dona a recollir el premi a millor directora.

La invasió asiàtica


Al nom de Chloé Zhao cal sumar-li el de l’actriu secundària Youn Yuh-jung que, tot i de diferent procedència i edat, sí evidencien el bon estat de salut del cinema asiàtic, que s’ha fet un lloc al cor de la Metròpoli, en un moment en el que l’administració Biden escala tensions amb la Xina i cerca restablir aliances en d’altres països de l’extrem Orient.

Un altre tema candent al país és el racisme institucional i la violència policial. Als premis, la causa afroamericana s’ha vist representada en films com “Judas y el mesias negro” o, en part, “El Juicio de los 7 de Chicago”, dues pel·lícules que no han brillat per la seva qualitat ni han recollit massa premis. Pel que fa a actors i actrius, els premis han acabat caient en la seguretat d’atorgar-los a dos experimentadxs veteranxs com Anthony Hopkins i Frances McDormand, ambdxs magnificxs però.

la_guitzaUn altre tema candent al país és el racisme institucional i la violència policial. Als premis, la causa afroamericana s’ha vist representada en films com “Judas y el mesias negro” o, en part, “El Juicio de los 7 de Chicago”, dues pel·lícules que no han brillat per la seva qualitat ni han recollit massa premis. Pel que fa a actors i actrius, els premis han acabat caient en la seguretat d’atorgar-los a dos experimentadxs veteranxs com Anthony Hopkins i Frances McDormand, ambdxs magnificxs però.

Article següentUn país com a jardí (Ressenya de “Nomadland” de Chloé Zhao)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí