Ressenyes breus Festival de San Sebastián (PART II)

0
14

Les pel·lícules que integren aquesta segona ràfega de ressenyes breus del Festival de San Sebastián són, com es podrà veure, més mediocres que les que formaven part de la primera part. Podem arribar a afirmar que, inclús, un s’arriba a qüestionar de les capacitats competitives d’aquestes en la Secció Oficial i de la necessitat del Festival d’incloure tals títols, amb la devaluació òbvia que això comporta per a un certamen amb la referència internacional com el que se celebra a Donostia. Per altra banda, també aclarim que, durant aquest període, vam tenir el privilegi de assistir a l’estrena de “El Buen Patrón” de Fernando León de Aranoa, una excel·lent pel·lícula que, per la seva qualitat i per la densitat de contingut social i polític al qual el director ja ens té acostumats, mereixerà una menció a banda.

Vous ne désirez de moi/I want to talk you about Duras (Claire Simon/França)

Tot i haver treballat en el terreny del curt i el llargmetratge, Claire Simon és coneguda per les seves aportacions en el terreny del documental, amb títols com “Récréations” (1998) i “Le bois dont les rêves sont faits” (2015). Aquí, però, ens presenta una hibridació entre ambdós formats, és a dir, un llargmetratge de no ficció. Simon recrea, a través de les cintes que originalment es van gravar, la entrevista a Andréa (pseudònim de Yann Lemée) on relata la relació d’amant que tingué amb la coneguda escriptora Margertihe Duras, 30 anys més gran que ell. Té tot el que una pel·lícula francesa ha de tenir: reflexions, des d’una posició altament intel·lectual, sobre l’amor romàntic, la passió, l’existència davant la mort, el sexe, tot amb jerseis de coll alt i una cigarreta permanent encesa a les mans. Dins la seva tradició artística, també s’hi inclou el muntatge amb mescla de textures i formats, alhora que un clar domini d’un interessant text sobre l’acció o la posada en escena, que sovint es queda excessivament curta.

Puntuació: 6/10

Distancia de Rescate (Claudia Llosa / Perú – EEUU – Xile – Espanya)


Primera pel·lícula de Netflix que tenim l’oportunitat de veure en el festival, en aquest cas la nova de Claudia Llosa, que ens va enamorar amb la seva meravellosa “La Teta Asustada” (2009). Aquest cop, però, s’ajusta en tota regla a les característiques de les pel·lícules que produeix la colossal plataforma de streaming: un disseny de producció passadíssim de voltes que li permet el seu més que alt pressupost, però amb una més que evident manca de talent cinematogràfic. Teòricament, la “distancia de rescate” és el fil invisible que uneix mares amb fills i filles i el film tracta el sentiment d’angoixa i culpa per procurar una protecció als infants. Ho intenta fer a través del thriller, a través d’uns desconcertants personatges (nefastes interpretacions de María Valverde i Dolores Fronzi) que pretén anar dibuixant a través que les trames avancin, influïdes per una font de perill que presumptament ha de ser allà, però que no acabem de percebre mai. El guió és tan confús que en cap moment ens fa sentir la sensació de suspens al cos, fet que òbviament és conseqüència, també, del mal encaix entre formes narratives que empra: trames, flashbacks i una veu en off que ens desconcerta, però no com el seu gènere thriller voldria.

Puntuació: 4/10

Fire on the Plain/ Ping yuan shang de mo xi (Zhang Yi /Xina)

Si en l’anterior pel·lícula ja ens ho qüestionàvem, en aquesta exigim responsabilitats sobre qui va ser qui va seleccionar “Fire on the plain” per a la Secció competitiva del Festival de San Sebastián. Un film mancat de tota coherència, amb personatges totalment arbitraris, que desenvolupen accions i trames totalment absurdes, amb un encaix inexistent pel que fa a la seqüencialitat narrativa i al punt de vista narratiu. Un seguit de crims taquen de sang la ciutat de Fentun fins que, tot d’una, cessen de cop i volta. Vuit anys després un policia comença a investigar-los i acaba trobant-se amb el que era el seu amor temps enrere. O alguna cosa així vaig entendre.

Puntuació: 2/10

Article anteriorNovetats i avançaments de L’Alternativa: 28è Festival de Cinema Independent de Barcelona.
Article següentRessenyes breus Festival de San Sebastián (PART III)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí