Ressenyes breus Festival de San Sebastián (PART III)

0
10

A l’espera que demà, dissabte 25 de setembre, al vespre, es conegui el nom de la pel·lícula guanyadora de la “Concha de Oro”, seguim amb les nostres ressenyes breus de títols inclosos dins la Secció Oficial. En aquesta ocasió, dos films que, sense sobresortir, ens resulten interessants. El primer, una pel·lícula de gènere en tota regla, i un “bolet” diferencial dins la secció competitiva, ja que, dominada pels drames juvenils i els thrillers foscos, no abunden les històries de policies, periodistes i delinqüents. Després, una pel·lícula que perfectament podria encaixar amb vàries pel·lícules que ja hem ressenyat prèviament i que suma dins la que sembla ser la línia editorial del festival d’enguany. Dones joves al poder!

Enquête sur un scandale d’etat / Undercover (Thierry de Peretti / França)

Estem davant d’uns els majors escàndols que la República francesa va viure els darrers anys. L’any 2015 es decomissen a París set tones d’haixix, fet que va fer decidir a l’informador Hubert Antoine, a revelar els nexes que alts càrrecs de la unitat antidrogues de la policia, com Jacques Billard, mantenien amb el narcotràfic. Ho fa a través del periodista Stéphane Vilner, periodista del diari d’esquerres. Estem davant, doncs, d’un bon thriller que més que polític o policíac té un caràcter eminentment periodístic. Això vol dir que, com espectadors i espectadores, anem coneixent més i més sobre el cas (a vegades massa quantitat de detalls en massa poc temps) a mesura que les converses entre Vilner i Hubert avencen i preparen, així, els articles i el posterior llibre que editen conjuntament. Escollir aquest referent discursiu és, alhora, la virtut i la creu per a la pel·lícula de Peretti, ja que ens acomodem amablement al fet que se’ns subministri la informació a través d’aquesta via però, alhora, dibuixa molt vagament els seus personatges i l’intent, a la meitat del film, d’aportar-los més profunditat personal i psicològica queda, certament, fora de lloc.

Puntuació: 6/10

Crai Nou / Blue Moon (Alina Grigore / Rumania)

“Crai nou” és el primer llargmetratge de l’actriu Alins Grigore, i ve carregat de promeses de talent i bones intencions. Podríem relacionar-lo, pel seu contingut temàtic, amb dues pel·lícules que ressenyaven en la primera edició d’aquesta cobertura: “Camila saldrá esta noche” i la danesa “As in heaven”, ja que en les tres pel·lícules ens trobem davant de dones joves dins un context rural que anhelen una situació de major llibertat (que tant a “Crai Nou” com a “As in heaven” implica abandonar el “niu” i marxar a estudiar lluny, a la ciutat) i que topen amb les restriccions que els hi imposa les conservadores institucions que ostenten el poder en el seu voltant, és a dir, la religió i, sobretot en aquest cas, una família que la reté per a reafirmar el seu rol productiu però, sobretot, reproductiu. De fet, el cartell de la pel·lícula és tant implícit que consisteix en algú tallant unes ales amb unes tisores. Dóna la impressió que, a més, “Crai Nou” s’impregna de la realitat socioeconòmica que ha viscut el país en la darrera dècada, ja que la família de Ioanna, la nostra protagonista, ha prosperat econòmicament a través de talar mig bosc i, amb la fusta, construir un hotel per a uns turistes que conviuen amb la mateixa família. Per a fer aquest salt endavant, tal com recorda la seva tieta, la família ha hagut de fer unes renúncies (per les que ara pressionen també a Ioanna), com és el cas del seu cosí que va abandonar la seva escolarització mantenint-se analfabet, però, alhora, un dels seus actius més preuats per la família, des d’un prisma econòmic però també patriarcal, ja que en absència dels barons adults, és qui exerceix el poder cap a la resta, especialment cap a les dones. Són les constants i reiterades reaccions plenes de violència d’aquest cosí les que acaben esgarriant una posada en escena bastant atractiva, organitzada a través de plans seqüència que s’allarguen tota l’escena al complet. Serà capaç Ioanna de tallar amb el jou familiar i marxar a estudiar a Bucarest, tal com desitja?

Puntuació: 6/10

Article anteriorRessenyes breus Festival de San Sebastián (PART II)
Article següent“Crai Nou”, un premi arriscat però no qüestionable – Palmarès 69è Festival de San Sebastián

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí